15 preguntes per conèixer a en Biel Gomila

Avui entrevistam a en Biel Gomila, un algaidí que abans de ser Ermassets només havia pujat fins a Randa. Un dels atletes que està amb millor forma de les Illes, fins hi tot ja ha debutat a una cursa de la copa d'Espanya. És un plaer tenirt-te entre nosaltres i que duguis el nom dels Ermassets ben AMUNT. Poca gent el guanya corrent, però beguent cervesses crec que ningú.

1. Nom i malnom, edat

Biel de Can Llaneres, 30 anys

2. Estat civil, amb fills o sense

Fa vuit anys que estic amb n’Aina i en fa 4 que tenim el nostre amic Otto  (és el nostre ca i també és ermasset)

3. Lloc de residència

Palma, des de fa 3 anys, abans 10 a Barcelona.

4. Quants d'anys fa que ets ermasset?

Un any i 9 mesos (molt poquet, però com si fes moltíssim)

5. La teva millor cursa?

La primera que vaig fer com a ermasset. La cursa de Tossals del 2013 i la vaig acabar amb el que ara és un dels meus grans amics, en Pau Bestard.

6. La teva pitjor cursa?

La marató del Tomir del 2013 on vaig fer els darrers 20kms amb un esquinç  al turmell esquerra.

7. Quins són els teus pròxims “objectius”?

Vull començar a escalar i seguir disfrutant corrent per muntanya.

8. Quins són els teus ídols esportius?

No en tenc cap en concret.

9. Un lloc de la muntanya mallorquina?

Es Teix i Son Roig (Algaida)

10. Un viatge de plaer?

Barcelona, ja que hi he viscut un terç de sa meva vida i Londres, on aquest últim any hi he anat unes quatre vegades.

11. Altres afeccions a més de la muntanya?

Quan era un adolescent descerebrat, patinava i em fabricava rampes per fer animalades. Els dos últims anys a Barcelona, vaig recuperar aquesta afició i no descarto tornar-la a recuperar de nou. A banda d’això, m’encanta sa música, descobrir cada dia nous grups i anar a festivals.

12. El teu menjar preferit?

Sa paella que feia sa meva padrina Francisca, es tumbet de mumare i es rissotto de n’Aina (sa meva parella), el menjar japonès i es pa amb oli.

13. Els Ermassets són..... per tu

Una gent que des del primer dia m’han cuidat moltíssim. Són amics, rialles assegurades, una mostra molt gran de generositat, respecte,...una gran família per la qual sempre et sents totalment recolzat.

14. Com et descrius com a esportista?

Impulsiu i molt nerviós, competitiu (positivament parlant), alegre, caparrut... (qui no arrisca no pisca). Intento treure ferro a tot el que feim o deixam de fer dins aquest món perquè ho feim per disfrutar i riure. També he de dir que des de que soc ermasset, soc molt dependent del grup, tant als entrenaments com a les curses. La gent del club fa que em relaxi i rigui molt i que de tant en tant me treguin es paparró. Sense ells no faria pràcticament res del que faig.

15. Una virtut personal i un defecte

Virtut...no sé. Un defecte...soc massa nerviós.